Amb aquest bloc vull retre homenatge a Domingo Mulà, rapsode “per afició”, que ens ha delectat al llarg de molts anys, recitant poesies, però per davant de tot, per ser com és, una persona magnífica.

Crec que els homenatges cal fer-los en vida, hem de saber agrair a la gent que ens fa feliç i donar-los-hi les gràcies cada dia, si cal. M’ha semblat una manera d’expressar el meu agraïment, per l’esforç, si , aquest que diu que ha fet amb tantes ganes, però que a la fi, ha estat un treball de molts anys. M’agradaria que tanta feina no fos per res, vull que tot el món, conegui al nostre estimat Domingo, i dic nostre, perquè, els que el coneixem, cadascú a la seva manera, se l’ha fet una mica seu. Les seves poesies han colpit als nostres cors i ens ha fet gaudir de tants moments feliços, que qualsevol regal és poc per tornar-li el què ens ha donat.

Ara, aquí i en qualsevol lloc, podrem escoltar aquestes poesies que recita amb tanta passió.

Gràcies Domingo, un cop més.

Sincerament,

Anna

dijous, 24 de juny de 2010

Per a tu Domingo Mulà, allà on siguis.


Ahir 23 de juny, el nostre amic Domingo Mulà ens va deixar.

Em fa mal i ràbia escriure-ho, encara no m'ho puc creure.

Vaig començar-li aquest blog amb el bon propòsit de donar a conèixer a tothom, la seva trajectòria, la seva passional manera de recitar la poesia, amb aquest sentiment com ha fet sempre, sentint-la com si visqués en la seva pròpia pell cadascuna de les frases escrites.

Fa res, quatre dies que em deia, amb els ulls brillants d’il.lusió, com aquest blog l’havia tornat a la vida, i ja veieu quines coses que té la vida, justament quan un creu que la recupera, així, sobtadament se’n va.


“Estimat Domingo, ens has deixat, però allà on siguis, vull que sàpigues que ha estat un plaer compartir amb tu tantes bones estones.

Persona amable i de bon cor, que m’has omplert tantes vegades els ulls de llàgrimes escoltant-te recitar poesies amb aquesta gran passió...

Avui se m’omplen un cop més els ulls de llàgrimes, llàgrimes que com sempre m’arrenques del cor, el teu adéu em dol, si, molt, però em reconforta pensar en la sort que he tingut en haver-te conegut i dir-te que ja sempre més formaràs part de la meva memòria.”

Gràcies per tot el que m’has regalat, ben segur que et trobaré molt a faltar, però mai t’oblidaré.

Anna

diumenge, 6 de juny de 2010

Un diumenge més al "Directa al cor"

Avui diumenge, l’estimat amic Josep Creus m’ha convidat un cop més al seu programa “Directa al Cor” que s’emet a Ràdio Malgrat.

He tingut la sort de que ho gravessin i aquí us deixo per a tots els meus amics i amants de la poesia, aquesta gravació del meu pas pel programa.

Espero poder deixar-ne encara moltes més i no puc més que donar-vos les gràcies a tots i a totes per aquestes meravelloses coses que em dieu, us ho agraeixo de tot cor.

Domingo Mulà.

Si cliqueu sobre el següent enllaç podreu escoltar el programa

http://www.fileden.com/files/2010/3/22/2800959/Directa%20al%20cor%206%20de%20juny%202010.aac