Amb aquest bloc vull retre homenatge a Domingo Mulà, rapsode “per afició”, que ens ha delectat al llarg de molts anys, recitant poesies, però per davant de tot, per ser com és, una persona magnífica.

Crec que els homenatges cal fer-los en vida, hem de saber agrair a la gent que ens fa feliç i donar-los-hi les gràcies cada dia, si cal. M’ha semblat una manera d’expressar el meu agraïment, per l’esforç, si , aquest que diu que ha fet amb tantes ganes, però que a la fi, ha estat un treball de molts anys. M’agradaria que tanta feina no fos per res, vull que tot el món, conegui al nostre estimat Domingo, i dic nostre, perquè, els que el coneixem, cadascú a la seva manera, se l’ha fet una mica seu. Les seves poesies han colpit als nostres cors i ens ha fet gaudir de tants moments feliços, que qualsevol regal és poc per tornar-li el què ens ha donat.

Ara, aquí i en qualsevol lloc, podrem escoltar aquestes poesies que recita amb tanta passió.

Gràcies Domingo, un cop més.

Sincerament,

Anna

dijous, 24 de juny de 2010

Per a tu Domingo Mulà, allà on siguis.


Ahir 23 de juny, el nostre amic Domingo Mulà ens va deixar.

Em fa mal i ràbia escriure-ho, encara no m'ho puc creure.

Vaig començar-li aquest blog amb el bon propòsit de donar a conèixer a tothom, la seva trajectòria, la seva passional manera de recitar la poesia, amb aquest sentiment com ha fet sempre, sentint-la com si visqués en la seva pròpia pell cadascuna de les frases escrites.

Fa res, quatre dies que em deia, amb els ulls brillants d’il.lusió, com aquest blog l’havia tornat a la vida, i ja veieu quines coses que té la vida, justament quan un creu que la recupera, així, sobtadament se’n va.


“Estimat Domingo, ens has deixat, però allà on siguis, vull que sàpigues que ha estat un plaer compartir amb tu tantes bones estones.

Persona amable i de bon cor, que m’has omplert tantes vegades els ulls de llàgrimes escoltant-te recitar poesies amb aquesta gran passió...

Avui se m’omplen un cop més els ulls de llàgrimes, llàgrimes que com sempre m’arrenques del cor, el teu adéu em dol, si, molt, però em reconforta pensar en la sort que he tingut en haver-te conegut i dir-te que ja sempre més formaràs part de la meva memòria.”

Gràcies per tot el que m’has regalat, ben segur que et trobaré molt a faltar, però mai t’oblidaré.

Anna

3 comentaris:

  1. Hem nego a escriure una nota de condol, m'entristeig molt la seva pérdua, aixó si, molt, peró tinguem en compte tots els que hem tingut la sort de gaudir de l'amistad i l'embadaliment del seu treball, de que tinguem el consol en saber que algú tan especial com en Domingo Mulà mai serà oblidat.
    Jo m'el retrobaré en tots els moments en que entri al estudi nº 1 de Ràdio Malgrat, per fer el meu programa, en Domingo estarà present.
    A ell dir-li que, els que estàn a l'altre riba, l'estan esperant per passar moltes estones, com nosaltres, disfrutant del seu bon fer.

    ResponElimina
  2. Te fuiste rapidamente, y me quedo un pesar
    no hacerte una visita y no poderte oir recitar, aunque fueran dos estrofas, es igual...., pero escuchar salir de tus labios esos versos que siempre y con alegria te gustaba recitar.
    Nunca te olvidaré Domingo.

    Paquita Mula Garcia.

    ResponElimina
  3. Sóc una gran admiradora de Domingo Mulà. No fa gaire vaig descobrir aquest blog, pel qual vull felicitar-vos.
    Acabo de veure que en Domingo ens ha deixat, i només puc dir que ho sento moltíssim.
    Queda el consol de la seva veu que recita aquestes obres mestres de la poesía.
    Voldría demanar, si és possible, la poesía de Miguel Ramos Carrión, "El seminarista de los ojos negros", ja que és la meva preferida.

    Moltes gràcies, fins sempre.

    ResponElimina